L'empresa AT & T va desenvolupar i va vendre UNIX System III (basat en la versió 7) a partir de 1981.La proliferació de versions donava lloc a confusions, així que l'empresa va decidir combinar tots els desenvolupaments propis amb els de diferents universitats i empreses el 1983, donant origen a l'Unix System V Release 1. Aquesta versió va introduir característiques com l'editor Vi i la biblioteca curses, desenvolupades per Berkeley Software Distribution. La divisió Unix Systems Laboratories d'AT & T va ser adquirida per Novell dos anys més tard, i es va fer càrrec de la demanda per infracció dels drets de copyright, revelació de secrets i violació de marca de mercat existent entre Unix Systems Laboratories i BSD. Els accionistes de Novell van haver de passar el mal tràngol de descobrir grans porcions del codi de BSD havien estat copiades il.legalment en UNIX System V, i van ser contra demandats. Com la propietat intel lectual de Novell es reduïa a uns pocs fitxers font, tot va acabar en un acord extrajudicial els termes van romandre sota secret a petició de Novell.
De forma paral.lela al UNIX "oficial", des de mitjans dels vuitanta, Richard Stallman, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, treballava en el que més tard es coneixeria com "programari lliure". Stallman va crear un sistema similar a UNIX amb intencions de cedir-lo gratuïtament, amb el nom de GNU (GNU's Not Unix. GNU no és Unix). En aquests mesos, un jove estudiant de ciències de la computació finlandès anomenat Linus Torvalds començava el desenvolupament del nucli d'un sistema op
eratiu per a ordinadors basats en l'arquitectura "Int
el x86", que reproduïa moltes de les funcions existents en UNIX. El embrionari sistema operatiu va ser llançat en forma de codi obert el 1991, amb el nom de Linux. L'any següent aquest nucli Linux va ser combinat amb els programes desenvolupats pel Projecte GNU, donant com a resultat el Sistema Operatiu GNU / Linux.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada