Linotípia

Des de 1796, data en que s'inventa la tècnica d'impressió anomenada litografia (el primer procés d'impressió en pla), se succeeixen, any rere any, progressives millores al procés d'impressió: litografia en color, fotolitografia, la componedor, la rotativa, la impremta d'offset automàtica, la plegadora, la màquina completa de fusió de caràcters, hectografía, autotipia, etc.

Linotípia 1.884 destaca una fita important en la història de la impressió, l'invent de la linotípia per part del rellotger alemany Ottmar Mergenthaler, basat en la composició totalment automatitzada dels textos. La innovació consisteix en la possibilitat de poder escriure una a una les línies del text mitjançant un teclat, en lloc d'anar component lletra a lletra amb els seus corresponents tipus de plom manualment. Així, un cop finalitzada la composició d'una línia, es fon el motlle d'impressió en negatiu, amb plom líquid, obtenint-se un segell de plom per a la impressió. Cal aclarir que els operaris d'aquestes maquinàries, entre altres precaucions, han de prendre llet, perquè el plom és una substància molt tòxica.

El 1904 es desenvolupa la impressió en offset. A la dècada dels cinquanta apareixen les primeres màquines de fotocomposició, que produeixen imatges fotogràfiques dels tipus en lloc de fondre'ls en plom. Aquestes imatges es fotografien amb una càmera d'arts gràfiques per tal de produir uns negatius en pel lícula que serveixen per obtenir les planxes litogràfiques. offsetLos avenços en la tecnologia de planxes en els anys cinquanta i seixanta, juntament amb la fotocomposició, van posar fi a un regnat de 500 anys de la tipografia com a principal procés d'impressió. La composició tipogràfica amb tipus de fosa pràcticament ha desaparegut, però el gravat en relleu segueix utilitzant de forma habitual. La majoria de les planxes en relleu es fabriquen en l'actualitat per processos fotomecànics directes.

Pocs invents han tingut tanta importància i, al mateix temps, una vida tan curta. Va néixer el 1884 i va passar a la història a mitjans de la dècada de 1970. La linotípia va suposar una fita en la història de la impressió. La màquina, semblant a les d'escriure, permetia compondre de forma automatitzada els textos. Constava de 16 files, amb 6 tecles cadascuna, que facilitaven als linotipista transformar els textos en línies de plom. Un cop compostes, es encaixaven a la platina, un rectangle de metall amb les mateixes mesures que la pàgina del diari.