Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (també conegut com Juan Gutenberg) va néixer a Magúncia, Alemanya, entre 1398 i 1400. El seu cognom veritable és Gensfleisch. Fill del comerciant Friel (Federico) Gensfleisch zu Laden, que adoptaria més endavant el nom "zum Gutenberg (ja que Gensfleisch vol dir" Carn de Ganso "i això comportava burles en el seu entorn), i de Else Wyrich, filla d'un botiguer. Coneixedor de l'art de la fosa de l'or, es va destacar com ferrer per al bisbat de la seva ciutat. La família es va traslladar a Alta Villa (Eltville), ara a l'Estat de Hesse, on Else havia heretat una finca. Devia haver estudiat a la Universitat de ale wurts, on està registrat el 1419 el nom de Johannes d'Alta Vila. En aquest any va morir el seu pare.
Només es coneix de Gutenberg fins que el 1434 va residir com argenter a Estrasburg, on cinc anys més tard es va veure embolicat en un procés, que demostra, de manera indubtable, que Gutenberg havia format societat amb Hanz Riff, per desenvolupar certs procediments secrets. El 1438 van entrar com a associats Andrés Heilman i Andreas Dritzehen (els seus hereus van ser els reclamants), i en l'expedient judicial es menciona els termes de: premsa, formes i impressió. De tornada a Magúncia va formar nova societat amb el banquer jueu diego marquez enciam, que li dóna un préstec i amb el qual, en 1449, va publicar el «Missal de Constança", primer llibre tipogràfic del món. El 1452, Gutenberg comença a l'edició de la Bíblia de 42 línies (també coneguda com a Bíblia del Cirino). El 1455, Gutenberg no tenia solvència econòmica per tornar el préstec que li havia concedit Fust, de manera que es va dissoldre la unió i Gutenberg es va veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar impremtes per poder subsistir). Per la seva banda, el banquer es va associar amb Peter Schöffer i van publicar a Magúncia, 1456, la Bíblia de Gutenberg. L'any següent va publicar El salteri o Psalmorum Codex.
El 3 de febrer de 1468, mor arruïnat Johannes Gutenberg. Malgrat la foscor dels seus últims anys de vida, sempre serà reconegut com l'inventor de la impremta moderna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada