gràcies a les més recents distribucions de Linux, com Ubuntu, la veritat és que aquest sistema operatiu té gairebé quatre dècades de desenvolupa ment. La història de Unix comença a finals dels anys 1960, quan l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), els Laboratoris Bell d'AT & T i la General Elèctric treballaven en la creació d'un sistema operatiu de caràcter experimental anomenat Multics (per Multiplexer Information and Computing Service). Multics corria en un "mainframe" (una classe d'ordinadors molt comuns en l'època que constava d'una unitat central que "atenia" a diverses terminals "babaues") de General Elèctric model GE-645.
Aquestes empreses buscaven dese
nvolupar "un gran sistema operatiu interactiu" que incorporés sòlides polí
tiques de seguretat. Fins
aquell moment, la seguretat de les dades la proporcionava l'escassa disponibilitat dels ordinadors, dels que hi havia una petita quantitat i només personal autoritzat podia tenir accés a ells. Però la baixa de preus i la popularització dels sistemes informàtics feien indispensable integrar en el mateix cor del SO les eines destinades a protegir la informació. El proj
ecte va ser relativament exitós, i fins i tot van existir algunes "versions per a producció" de Multics, però el seu pobre rendiment va fer que AT & T deci
dís desvincular-se del projecte.
Ken Thompson, un dels programadors de l'equip dels laboratoris Bell d'AT & T, va seguir escrivint programari per l'ordinador GE-635. Entre d'altres programes, va escriure un joc anomenat Space Travel (Viatge espacial). No obstant això
Ken Thompson, un dels programadors de l'equip dels laboratoris Bell d'AT & T, va seguir escrivint programari per l'ordinador GE-635. Entre d'altres programes, va escriure un joc anomenat Space Travel (Viatge espacial). No obstant això
, va descobrir que el joc era lent a la màquina de General Electric i resultava realment car, una cosa així com 75 $ dels EUA per cada partida. Així va ser com, amb el seu amic Dennis Ritchie, va escriure novament el programa, però aquesta vegada utilitzant el llenguatge assemblador d'un ordinador més popular (i barat) anomenat DEC PDP-7.
Thompson i Ritchie van
descobrir que treballar junts era divertit. El
1969, i sempre dins dels laboratoris
Bell, van armar un equip programadors entre els quals
es trobava Rudd Canaday amb la idea de desenvolupar un sistema
operatius que complís amb les premisses originals del projecte Multics, però que corregués en un DEC PDP - 7. Van començar a
treballar en el sistema de fitxers i en el nucli del sistema operatiu, que seria capaç d'executar processos
en simultani (multitasca). A més, van crear un petit intèrpret d'ordres (o de
comandaments) i un reduït grup de programes accessoris.
El projecte va ser batejat UNICS (per Uniplexed Information and Computing System) i, en
principi, només podia "atendre" a dos usuaris alhora. El mateix Kernighan va ser el que va triar el nom del nou sistema
operatiu, però culpa d'un joc de paraules UNICS esdevenia un sistema Multics castrat (ja que
"eunuchs", en anglès, és un homòfons de UNICS). Llavors, es va
decidir canviar-li el nom a UNIX, denominació que es manté fins a l'actualitat.
UNIX ràpidament va cridar l'atenció dels nivells gerencials dels laboratoris Bell, que de sobte tenien entre les mans un sòlid sistema operatiu. L'empresa no havia gastat un sol dòlar en el desenvolupament de UNIX, però quan el Grup de Recerca en Ciències de la Computació va decidir utilitzar-lo en una màquina més potent que el PDP-7, Thompson i Ritchie van aconseguir el suport econòmic d'AT & T. Van començar a reescriure el programari per tal que funcionés en un ordinador PDP-11/20 i, per primera vegada, el 1970, UNIX va córrer en aquesta plataforma. Els programadors havien inclòs
UNIX ràpidament va cridar l'atenció dels nivells gerencials dels laboratoris Bell, que de sobte tenien entre les mans un sòlid sistema operatiu. L'empresa no havia gastat un sol dòlar en el desenvolupament de UNIX, però quan el Grup de Recerca en Ciències de la Computació va decidir utilitzar-lo en una màquina més potent que el PDP-7, Thompson i Ritchie van aconseguir el suport econòmic d'AT & T. Van començar a reescriure el programari per tal que funcionés en un ordinador PDP-11/20 i, per primera vegada, el 1970, UNIX va córrer en aquesta plataforma. Els programadors havien inclòs
entre les eines del paquet un programa capaç de donar format a textos-anomenat Runoff-i un primitiu editor de text. Tot el treball es va realitzar utilitzant el llenguatge assemblador de la PDP-11/20, i els laboratoris Bell van utilitzar aquest primitiu "sistema de processament de text" per processar les sol licituds de patents que rebien. En poc temps Runoff rebre importants millores i el seu nom va canviar a troff, considerat el primer programa d'edició electrònica capaç de realitzar composició tipogràfica. El 3 de novembre de 1971, Thomson i Ritchie publicar el primer manual de programació de UNIX, el "UNIX Programmer's Manual"
El 1972, Ken Thompson i Dennis
Ritchie van crear el llenguatge de programació C. Si volien que UNIX fos portat a altres plataformes, necessitaven un llenguatge d'alt nivell però que es mantingués prop del assemblador. La seva idea era que el codi generat pel compilador de C fos prou ràpid com per utilitzar-lo en la creació de sistemes operatius. Així, el 1972 es va prendre la decisió d'escriure novament UNIX, però aquesta vegada en el llenguatge de programació C. Això permetria que fos modificat per funcionar en altres ordinadors i que diferents versions poguessin ser desenvolupades per altres programadors. AT & T va posar UNIX a disposició de les universitats, empreses privades i del govern dels Estats Units, a través de llicències. El Departament de Computació de la Universitat de Califòrnia, amb seu a Berkeley va rebre una d'aquestes llicències, i el 1975 va desenvolupar i va publicar el seu propi "clon" de UNIX, conegut com Berkeley Software Distribution (BSD), que més tard es
convertiria en un fort competidor del UNIX d'AT & T. Per tenir una idea de l'abast d'UNIX en aquesta època, n'hi ha prou amb una frase de juny de 1972 atribuïda a Dennis Ritchie i Ken Thompson: "... el nombre d'instal • lacions Unix ha arribat al nombre de 10, i esperem que augmenti. .. "
AT & T va crear una divisió comercial, anomenada Unix Systems Laboratories, per tal que s'encarregués de l'explotació comercial del sistema operatiu. L'aparició de nous ordinadors i l'impuls rebut de part de nous programadors-que utilitzaven C per a introduir millores-van fer que fossin alliberades diferents versions de UNIX. El 1975, el SO va arribar la versió 6, que incloïa "pipes" (canonades). Això va permetre donar una orientació modular al projecte, aconseguint augmentar encara més la velocitat de desenvolupament. S'estima que el
AT & T va crear una divisió comercial, anomenada Unix Systems Laboratories, per tal que s'encarregués de l'explotació comercial del sistema operatiu. L'aparició de nous ordinadors i l'impuls rebut de part de nous programadors-que utilitzaven C per a introduir millores-van fer que fossin alliberades diferents versions de UNIX. El 1975, el SO va arribar la versió 6, que incloïa "pipes" (canonades). Això va permetre donar una orientació modular al projecte, aconseguint augmentar encara més la velocitat de desenvolupament. S'estima que el
1978, uns 600 ordinadors arreu del món ja corrien alguna versió de UNIX. La versió 7, última basada en el UNIX original que va tenir una gran distribució, va entrar en circulació el 1979 i va servir de base per a la creació de Pla 9, un nou sistema operatiu portable i distribuït, dissenyat pels Laboratoris Bell per ser el successor de UNIX en tasques de recerca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada